Febrada el dissabte a la nit.

Si, gran pel.lícula. No podia deixar de fer esment al 30è anniversari de 'Fiebre del sábado noche'.

Que és una horterada? No senyor! Que la música és kitsch? Tampoc! Que Travolta és un hortera? No!

No es pot menysprear un film que va marcar una época, que va fer néixer una estrella com John Travolta, que va iniciar l'esclat de la música disco als 70' amb els Bee Gees, que va innovar amb les coreografíes de ball, i sobretot, que va recollir el sentir popular àvid de discoteques, llums de neó i veus en falset.

Però bé, sempre som les generacions posteriors les que veiem un fenòmen sense els prejudicis de la época. Suposo que era un suïcidi dir que et molava Travolta i la música dels Bee Gees a finals dels setanta. Et dirien de marica cap a munt. I no és que qualsevol temps passat fos millor, simplement que allò que té qualitat, perdura en el temps.

Per a mi, John Travolta és un artista complert: canta acceptablement, actúa fenomenalment i sobretot, balla com cap blanc pot fer. Toma ya.

I si no, que li diguin a Quentin Tarantino. Que va fer amb John Travolta? Doncs reivindicar-lo amb 'Pulp Fiction'. Travolta l'any 1994 era verí per la taquilla, cap productor li donava un paper. Però va ser Quentin qui el va ressucitar i va ressorgir com una au fénix.

.

I no hi ha cosa que agradi més a Hollywood que donar segones oportunitats... si es que en el fons són uns agraïts...