Està bé riure d'un mateix...

... i del lloc on treballa.



Ho dic perquè l'altre dia vaig tornar a veure Toma el dinero y corre (1969, Woody Allen). Opera prima de Woody i la primera en que fa de director, guionista i actor. Si no l'heu vist us la recomano. Es un fals documental on relata la vida de Virgil, un inadaptat social que no rasca bola, i està plagada de gags visuals surreals (a la manera de Chaplin i Keaton) amb diàlegs i situacions absurdes a més no poder. Es una peli molt entretinguda, i sobretot, deixa entreveure de entre tot l'aparent absurd, al Allen genial que triompfarà posteriorment.

I, a lo que anàvem. Crec que aquest és el gag cinematogràfic que millor parodia el gremi bancari i per extensió, qualsevol treball on la creativitat brilli per la seva absència. Us diria que quasi és una metáfora de la nostra societat, plena de normes i regles fins al paroxisme.
Ey, no ens posem trascendents! Que la vida són dos dies! Yo sueño flamencoooo...